7 anys de guerra a Síria: protegim l’educació

Des que va començar la guerra a Síria en 2011 s’estima que més de 5,5 milions de persones han fugit del país, 6,1 milions s’han desplaçat internament, 450.000 han perdut la vida i 1,5 milions han resultat ferides. La guerra ha estat i continua sent devastadora no només en termes de víctimes mortals i desplaçats, sinó també pel que fa a la destrucció de les institucions i els sistemes necessaris per al funcionament del país.

Milions de persones han fugit del setge per trobar refugi. Milions de nens i nenes han estat víctimes de la violència en el camí a l’escola o quan es trobaven en ella. A més, molts s’han vist privats del seu dret a l’educació dins el seu país en guerra, o quan han hagut de fugir del mateix.

Al llarg d’aquests 7 anys de conflicte, que s’ha intensificat en les últimes setmanes, 2’4 milions de nens i nenes sirianes han vist interromput l’exercici del seu dret a l’educació (1’75 milions segueixen a Síria i 730.000 es troben en països limítrofs com el Líban), i un de cada tres centres escolars sirians han estat destruïts o estan destinats a altres usos. Privar nens i nenes de la seva educació suposa perdre el seu present i el seu futur, les seves possibilitats d’aprendre, jugar i viure una infància i una vida adulta amb dignitat. Aquest temps no es recupera.

La major part dels 12 milions de persones en situació de desplaçament forçat han estat acollides en països limítrofs com el Líban, Jordània, Turquia i l’Iraq, que compten amb menys recursos i serveis per a això. En aquest context, la Unió Europea restringeix l’acollida de persones que fugen del conflicte als nostres països a través de la signatura d’acords com el Tractat UE Turquia, que opera en la retenció dels fluxos de persones amb dret a asil cap a Europa a canvi d’una retribució econòmica.

Líban acull un milió de persones refugiades sirianes a l’actualitat. Es tracta d’un país petit i, tanmateix, és el tercer país que més refugiats acull en tot el món, sent el que més població refugiada té en relació a la seva població total. El Servei Jesuïta a Refugiats (JRS), que està present a la zona des de 2008, treballa al Líban garantint el dret a l’educació de 3.500 nens i nenes refugiades, una labor a la que es dóna suport des d’ Entrecultures i en el marc també de la campanya Hospitalitat.

A Hospitalidad.es volem respondre a la crida de JRS, mobilitzant l’opinió pública al voltant de la urgència de protegir l’educació per protegir, al seu, la infància que està sent víctima del conflicte, tant dins com fora de les fronteres sirianes. Volem, a més a més, defensar una cultura de l’hospitalitat en els nostres països. Igualment, demanem al Govern que aposti per polítiques que contribueixin a tals fins, tant a nivell nacional, com de la UE i en el marc de les Nacions Unides.

  • Exigim que el paper d’Espanya en els diferents espais internacionals impulsi de manera protagonista el respecte al Dret Internacional Humanitari i la protecció de les escoles al Consell de Drets Humans, i treballi per un política migratòria i d’asil europea, que sigui coherent amb els drets humans.
  • Exigim també que Espanya garanteixi una forma més eficaç de compartir la responsabilitat davant els grans moviments migratoris, en lloc de concentrar els refugiats en els països limítrofs als conflictes, que genera freqüentment noves situacions de vulnerabilitat i de malestar. El Govern espanyol pot i ha de fer molt més per afavorir l’arribada de persones refugiades per vies legals.
  • Finalment, Espanya ha de recuperar i invertir en una política pública de cooperació al desenvolupament (AOD) robusta, ja que 8 de cada 10 persones refugiades viuen en països menys desenvolupats i limítrofs amb les zones de conflicte, pel que els governs d’acollida necessiten enfortir les seves polítiques d’integració, perquè les persones refugiades puguin  exercir els seus drets, com el de l’educació.
  • Igualment, Espanya ha d’augmentar el finançament destinat a l’educació en situacions d’emergència i conflicte, de manera significativa i predictible al llarg del temps, destinant un total del 4% del total de l’ajuda destinada a acció humanitària a l’educació en emergències, i avançar amb pas ferm cap al 6% destinat actualment per la UE.