Obrir les portes als que arriben

Acollir les persones que arriben als nostres barris no és només proporcionar sostre i menjar. Volem treballar l’acompanyament i l’orientació per a fomentar el procés d’integració d’aquestes persones al nostre país.

L’acollida i l’acompanyament formen part de l’essència del nostre treball com a sector social i són fonamentals per generar canvis a favor de la solidaritat i la inclusió. Un exemple d’acollida és el projecte Gauean-Uretamendi, que proporciona un lloc on joves migrants en situació d’exclusió residencial poden passar les nits en companyia de voluntaris, amb els que van teixint llaços de companynia i amistat. Gauean permet als joves centrar-se en els seus processos formatius, alhora que creen vincles de solidaritat.

A més, a mitjans de desembre ja s’havien acollit a gairebé 100 persones diverses comunitats d’hospitalitat de Madrid, comunitats de jesuïtes, famílies properes a la Companyia i també comunitats educatives. Es tractava de famílies que es trobaven en trànsit cap a altres destinacions i van estar acollides i acompanyades durant el temps que van passar a Madrid. També a la capital som membres de la Xarxa Solidària d’Acollida Bienvenidos Refugiados amb els que participem en aquests processos d’acollida, inclusió i incidència pública.
Adel, Hanan, els seus quatre fills (Rami de 16 anys, Nidal de 14, Ahmad de 7 i Youcef de 5 anys, aquests dos últims, autistes) i Rogaya, mare d’Adel de 80 anys, són una de les famílies que van ser acollides a Madrid. Adel és palestí però vivia a Síria treballant com a metge. D’on van sortir fa més de tres anys fugint de la guerra.

Noticia6_home_dentro

Adel explica les raons de la seva fugida, que els han portat a recórrer 11 països: “A Síria ara mateix és perillós ser doctor per moltes causes. La meva feina és curar a tothom, qualsevol que estigui malament he de tractar-lo. Però algunes forces a Síria, no volen entendre això: Això vol dir que si tractes a aquestes persones d’altres forces ‘tu ets el nostre enemic’ “.

Després d’un llarg viatge van arribar a Algèria, però en no poder treballar allà, es van veure forçats a entrar al Marroc de manera il·legal: “Vaig pagar 300 dòlars per cada persona a la policia marroquina, però els nens petits no pagaven, estaven d’oferta! “-diu amb humor-” Abans, si m’hagués creuat amb algun mafiós hagués sortit corrent, però en aquesta situació l’única oportunitat era negociar amb ells: Els meus nens estaven sense futur, jo estava sense futur, els meus fills sense tractament per l’autisme … Així que com a pare havia de pensar en els meus fills, no vaig tenir altra elecció”.

En preguntar què li diria als ciutadans i governs europeus, afirma “El primer, els demanaria perdó pel comportament d’alguns sirians o palestins. En totes les poblacions hi ha gent bona i gent dolenta. Que algunes persones de Síria o Palestina hagin actuat malament, no vol dir que tots fem el mateix. També els diria que la majoria de sirians i palestins estaven vivint en calma i tenien bones vides. Així que espero que els ciutadans europeus no ens mirin com captaires. No som captaires “.