El laberint de la Frontera Sud

  • En el nou informe ‘Treure del Laberint’, SJM denúncia el conjunt de barreres jurídiques i administratives que atrapen a les persones migrants, especialment als sol·licitants de protecció internacional o els menors estrangers no acompanyats, en el context fronterer de Melilla.
  • Les males pràctiques en matèria de devolucions sumàries, identificació, accés a l’assistència lletrada, interpretació i informació, suposen una absència de garanties per a la protecció dels drets de les persones migrants.
  • La política de tancament i externalització de fronteres en la UE ha impulsat les arribades per mar, que en el context de la frontera desdibuixen els límits entre les obligacions de rescat i els procediments de devolució.

El SJM ha presentat aquest dijous el seu nou informe sobre Frontera Sud, que porta per títol “Sacar del laberinto”. Aquesta publicació analitza el context migratori de la ciutat de Melilla, i reflexiona sobre una sèrie de pràctiques i barreres administratives que teixeixen un laberint en el qual es veuen atrapades les persones migrants, frustrant la regularització del seu projecte migratori.

El SJM és testimoni del patiment físic i psicològic que generen les tanques i les altres barreres disuasòries a les persones migrants. Conforme avancen les polítiques europees per al tancament i l‘externalització de les fronteres, és notori l’augment de les arribades per mar a Espanya. Aquesta realitat no és aliena a Melilla, on són traslladades les persones interceptades en les operacions policials en aigües costaneres espanyoles properes a la ciutat autònoma i també les que han desembarcat a les illes Chafarinas. Emergeix una nova casuística on les pràctiques policials desdibuixen els límits entre les operacions i obligacions de rescat i els procediments de devolució.

Així tal i com s’esdevé en les fronteres terrestres, la manca de transparència i de garanties suficients en els procediments de devolució constitueixen un primer laberint  en la garantia dels drets de les persones migrants. Una assistència lletrada i sanitària insuficients, l’absència d’informació clara i accessible en matèria de protecció internacional, o la manca d’intèrprets, entre altres elements, impossibiliten la identificació i protecció de persones vulnerables (menors, víctimes de la trata, la violència o la persecució).

L’opacitat en els processos de devolució dificulta l’observació de les devolucions en calent i l’aplicació cada vegada més freqüent de l’Acord Bilateral amb el Marroc. El SJM insisteix en la derogació de la Disposició Adicional Dècima de la Lley d’Estrangeria LO 4/2000) en virtut de la sentència del TEDH condemnant Espanya per la pràctica de devolucions sumàries, i de la necessitat de prendre mesures eficaces per a que les garanties procedimentals i els drets no siguin paper mullat.

Entre les situacions que afecten a les persones sol·licitants de protecció internacional a Melilla, destaca que no poden accedir en igualtat de condicions als drets que les emparen. Afronten majors barreres en l’accès al procediment, no accedeixen als drets materials d’acollida reconeguts en la legislació, i no se’ls permet el trasllat a cap altre lloc on poder exercir-los. La jurisprudència ha senyalat recentment que limitar la llibertat de moviment de les persones sol·licitants d’asil a Ceuta i Melilla sense poder entrar en territori peninsular suposa una vulneració dels seus drets fonamentals.

D’altra banda, segueixen preocupant seriosament les deficiències en els procediments d’identificació de menors i les barreres administratives en l’accès dels menors estrangers no acompanyats als seus drets. En concret, en quan a l’adequada protecció i accès a documentació, SJM identifica una situació límit en els centres de menors tutelats i traves administratives en el procés d’accès a la documentació dels joves que surten de la tutela administrativa al complir la majoria d’edat.

El SJM porta treballant a Melilla des del juny del 2016 amb una oficina permanent i en la qual es presta orientació jurídica a les persones migrants usuàries, es realitzen tràmits amb l’Administració i s’exerceix el litigi estratègic i l’observació de DDHH. Fins ara s’ha acompanyat a més de 800 persones. Moltes d’elles tenen perfils de gran vulnerabilitat, com famílies separades, matrimonis mixtes, dones víctimes de violència de gènere, joves extutelats, menors estrangers no acompanyats, o sol·licitants d’asil de perfil LGTBI.