Crònica de la fotoperiodista Javier Bauluz des de la frontera entre Grècia i Turquia. En aquest enllaç, la fotogaleria de l’autor.
Acabo de sortir de la zona fronterera entre Turquia i Grècia després de 10 dies d’investigació periodística sobre el terreny. Els meus principals conclusions són que les persones refugiades que estan intentant arribar a Europa estan sent usades com “carn de canó” i camp de batalla per a la propaganda interessada, mitjançant faules, dels principals actors implicats: els governs de Turquia i Grècia, la Unió Europea i el nou feixisme internacional.
Les principals víctimes d’aquest joc són els drets humans dels refugiats i dels ciutadans “lliures”. Grècia ha suspès el dret fonamental a demanar asil, invocant la recent sentència de Tribunal Europeu de Dret Humans sobre el cas a Melilla, que “gràcies” al recurs del ministre espanyol Marlaska “justifica” que els humans no tenen dret a demanar refugi sinó entren legalment, cosa impossible, en territori europeu.
La Unió Europea dona suport implícitament a aquesta suspensió “temporal” dels drets humans en participar activament, també amb nombroses forces policials del Frontex, al tancament absolut de la frontera grega amb Turquia. Els pocs que han aconseguit passar són internats en un camp secret, on són maltractats, segons investigació de The New York Times o amuntegats en un vaixell militar a l’illa de Lesbos, pendents de la seva deportació, considerada il·legal per organitzacions defensores de DDHH.
L’ús desmesurat de la força europea inclou pallisses, robatoris de pertinences personals, mòbils i “devolucions” il·legals en frontera del riu Evros, segons testimonis ferits que he entrevistat, i llançament continu de gasos lacrimògens, que he fotografiat i filmat en dos dies dins de la “Intifada» a peu de el mur d’Europa, així com l’ús de munició d’armes letals, que he sentit xiular a molt pocs metres i he comptabilitzat el so de més de 100 trets, aparentment d’armes de guerra.
Segons el govern turc s’han produït desenes de ferits i fins a tres morts per bales europees, al pas fronterer de Pazarkule, cosa que nega rotundament el govern grec. Aquí rau la violació dels drets dels ciutadans europeus, cap d’aquestes dues fonts governamentals és creïble, ja que ambdues prohibeixen absolutament l’accés lliure, verificació i documentació de periodistes independents en cap de les dues ribes de l’Evros, el llarg riu fronterer on es produeixen aquests fets i que ara ha estat inundat en obrir les comportes de les preses de l’europea Bulgària.
En el pas de Pazarkule, Edirne, Turquia ha conformat un improvisat camp de refugiats, en condicions molt més miserables que les del fatídic camp d’ Idomeni el 2015. Milers de persones desesperades van creure les paraules del govern turc que la “portes d’Europa estan obertes “i es van trobar atrapats en terra de ningú després de passar l’oberta frontera turca i totalment tancada la grega.
Milers van ser transportats en centenars de busos des d’Istanbul, de connivència amb les autoritats turques, com a ariet per aconseguir el suport d’Europa en el seu enfrontament militar contra les tropes d’Assad a la zona fronterera amb Idlib, Síria, on s’amunteguen més d’un milió de refugiats que fugen de la carnisseria causada per les bombes d’avions russos i de el règim i d’innombrables forces terrestre enviades pel govern de l’Iran.
La batalla de l’Evros està sent guanyada militar i discursivament pels nous feixismes que ara experimenten una embranzida extra al seu imparable ascens iniciat al gener de 2016 amb l’excusa de la defensa d’Europa contra la invasió dels “perillosos terroristes” refugiats. En aquests dies he estat testimoni, al costat de l’admirat veterà periodista Javier Espinosa, dels testimonis de diversos ciutadans grecs, plens de “patriotisme”, que organitzats en brigadillas de civils armats s’han convertit en caçadors de refugiats a la frontera, amb reconeguda connivència amb alcaldes, policia i exèrcit. I que repeteixen les mateixes frases, idees i discurs dels feixistes, francesos, belgues i grecs, alguns eurodiputats de Le Pen, que també vam poder escoltar en el front de l’Evros durant la seva recent visita a suport de la “defensa de la civilització cristiana europea “.
Mentrestant, segons m’expliquen amics i fiables periodistes, a l’illa de Lesbos, els grups feixistes imposen la seva vella llei, i amb absoluta impunitat es permeten cremar la precària escola de nens refugiats a Moria i diversos centres de l’ONU i ONG, mentre ataquen amb pals, cadenes i pedres a periodistes, cooperants humanitaris i refugiats davant la passivitat total de les autoritats gregues i europees que internen els refugiats, nouvinguts en bots, al celler d’un vaixell militar sense el dret humà a demanar asil.
Finalment, vull explicar una anècdota personal, que explica la dificultat d’exercir el periodisme en aquests temps de còlera, faules i propaganda. Fa uns dies vaig ser detingut, bruscament, per cinc policies secrets turcs, sense identificar-se, mentre documentava, a peu de el mur d’Europa, la “intifada” dels refugiats contra la policia grega. Em van ficar en una gàbia a l’aire lliure, on respirava els gasos grecs, en un lloc de l’exèrcit turc. Després de passar-me per diversos cossos armats em van tancar, emmanillat, en un furgó de la Gendarmeria i hores després em van posar en llibertat, sense càrrecs, ni explicacions, després d’obligar-me a triar entre sortir lliure a canvi d’esborrar la meva feina. La premsa està confinada a tres quilòmetres de el pas fronterer de Pazarkule.
Quan escric aquest text, en la gairebé buida plaça de Cascorro, Madrid, un equip de televisió entrevista alguns madrilenys sobre el coronavirus que regna en mitjans i cors. Mentrestant, el virus de la nova feixisme infecta una Europa vençuda pel induït por de les falses invasions bàrbares. Ja ho va dir Le Pen en la seva campanya electoral a 2016: “El vent de la Història ha canviat”.
La llibertat d’informació i els drets humans agonitzen en el front de l’Evros.
Javier Bauluz
POTS VEURE AQUÍ LA FOTOGALERIA DE Javier Bauluz DES GRÈCIA-TURQUIA