Entrecultures llança la campanya Escola Refugi per al Dia de les Persones Refugiades

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, Entrecultures ha presentat el matí del 20 de juny la campanya “Escola Refugi” per reivindicar que es garanteixi el dret a l’educació en situacions de conflicte i refugi. La meitat de les persones refugiades a tot el món són menors. Nens, nenes i joves víctimes de conflictes internacionals i interns que no només estan augmentant, sinó que també són cada vegada més prolongats i afecten un major nombre de persones. Des de fa 10 anys la xifra de persones desplaçades forçosament no ha parat d’augmentar, fins a arribar als actuals 70’8 milions. 1 de cada 4 nens sense escolaritzar viu en un context afectat per crisi.

Des de “Entreculturas”, al costat de les nostres organitzacions sòcies, treballem cada dia perquè les escoles siguin refugi per a aquests nens i nenes. Per reivindicar que les escoles siguin llocs de pau, lliures de violència; llocs de reconciliació i trobada en qualsevol circumstància, ja sigui en conflictes o en contextos de violència, ja sigui en camps de persones refugiades i desplaçades, que han fugit d’aquesta violència, o en qualsevol altra circumstància d’emergència humanitària “, explicava Raquel Martín, la nostra Directora de “Comunicación y Relaciones Institucionales de Entreculturas”.

Tot i que les escoles protegeixen i, alhora, haurien de ser protegides, segueixen sent objecte d’atacs. Entre 2014 i 2018 s’han registrat més de 14.000 atacs a l’educació en 34 països i en almenys 18, els atacs a l’educació es van dirigir contra nenes i dones pel seu gènere. El camí a l’escola suposa també un greu perill per a les nenes i les joves, ja que poden ser sorpreses, segrestades i atacades sexualment.

Burundi i República Democràtica del Congo són dos dels països que pateixen atacs a l’educació. Sanganyi Namangala Tamy, refugiada congolesa en el camp de refugiats de Kinama Burundi i Vicepresidenta del Comitè de Refugiats explicava la seva història de refugi. “El 10 d’octubre de 2008 a casa meva a Rutshuru al nord del Kivu, van matar al meu marit, a dos dels meus vuit fills i em van violar. Vaig ser segrestada per rebels, que em van portar al bosc on vaig passar un mes servint com a mestressa de casa, vaig patir violència sexual i física. En temps de guerra tot és possible. El dret dels nens a l’educació es veu vulnerat. Les escoles són llocs on hi ha conflictes, presos pels atacants com a llocs de guerra, per emmagatzemar les seves armes o com a bases militars. Els nens són reclutats com a lluitadors. Destrueixen escoles per utilitzar portes de fusta i escriptoris com calefacció. Hi ha menys llocs per estudiar durant la guerra. La joventut és el futur del demà. Sense una educació bàsica, és difícil tenir un futur”, ha relatat.

En el camp de persones refugiades de Kinama, a Burundi, Sanganyi col·labora amb el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) i amb “Entreculturas” per sensibilitzar els joves sobre la importància de l’educació, especialment l’educació de les nenes. François Xavier Nsababandi, Director de Projectes d’Educació i Mitjans de Vida d'”Entreculturas” i del Servei Jesuïta a Refugiats a Burundi explicava que “el JRS intervé en cinc escoles de camps de refugiats. Les escoles dels camps i altres escoles han d’estar fora de perill dels atacs. En països que viuen guerres, veiem que les escoles són destruïdes, fins i tot els estudiants són assassinats. És per aquesta raó que treballem en zones de conflicte per acompanyar, protegir i defensar les persones refugiades per garantir el seu dret a l’educació. Les escoles mai no han de ser objecte d’atac, sinó llocs de pau, lliures de violència. L’escola és un refugi segur per a milions de nens refugiats a tot el món”.

Irene Ortega, coordinadora de Ciutadania de “Entreculturas”, donava pas als nens i les nenes del col·legi La Paloma de Madrid que estaven presents a la roda de premsa, i que han ensenyat dibuixos seus i de nens i nenes refugiats burundesos de l’escola primària del camp refugiats de Kinama sobre com els agradaria que fossin les escoles, una de les propostes de sensibilització d’Escola Refugi. “Si veniu, els amics serem nosaltres“; “Vull explicar-te que m’agrada la meva escola, aprenc molt i puc jugar amb les meves amigues”; “L’escola per a mi és un lloc bonic”. Aquests són alguns dels missatges que s’han pogut llegir. Els nens i les nenes tenen molt clar, tant a Madrid com a Burundi, el què és el col·legi en les seves vides. I tenen molt clar també que totes les persones, a Madrid o a Burundi, som iguals en drets i en dignitat. Perceben que hi ha alguna cosa comuna en la nostra essència, que es manifesta en una preciosa diversitat.


CONSULTA AQUÍ LA WEB DE ESCUELA REFUGIO

DESCARGA LOS MATERIALES DE LA CAMPAÑA AQUÍ