Espanya no és país per a refugiats (ni vol ser-ho)

comunicado26s-red

 Des de fa dos anys es ve produint la major arribada de persones refugiades a Europa des de la II Guerra Mundial, moltes d’elles famílies sirianes fugint de la guerra, però també persones procedents de l’Iraq, Eritrea, Veneçuela o El Salvador. A l’estiu 2015, l’elevada xifra d’arribades a Grècia i Itàlia va desbordar la capacitat d’acollida d’aquests països i va plantejar la necessitat d’una resposta a nivell europeu. Després de molt debat intern, es va acordar la distribució equitativa entre els diferents països en dos anys de 160.000 refugiats que estaven a Itàlia i Grècia, una xifra molt petita, però que suposava un primer pas en la direcció d’una resposta conjunta i solidària de la Unió Europea. Espanya va assumir el compromís d’acollir a 17.337 refugiats de les quotes europees de reubicació i reassentament. No obstant això, transcorreguts els dos anys de termini, Espanya ha incomplert el seu compromís. Només ha reubicat a 1.983 refugiats (11%). La resta, segueixen esperant en els hotspots de Grècia i Itàlia, i centenars de milers de persones més són retingudes a les fronteres exteriors de la Unió Europea mentre els governs avancen en les polítiques d’externalització i tancament de fronteres per mitjà d’acords amb tercers països que difícilment poden ser qualificats d’assegurances com Líbia, Turquia, Líban, Níger o Txad.

Durant aquests dos anys, hem constatat la manca de voluntat política i lideratge del Govern espanyol per acomplir amb els acords de reubicació i reassentament. Però encara n’hi ha més. L’incompliment de les quotes europees per part d’Espanya avança al mateix temps que el deplorable comportament del nostre país en altres àmbits d’asil.

Les persones refugiades no només arriben per la via de les quotes, moltes arriben directament a Espanya pels seus propis mitjans. Les arribades en pastera a les costes espanyoles o a través de les fronteres terrestres a Ceuta i Melilla continuen augmentant a mesura que les rutes del mediterrani central i oriental es fan més impracticables i insegures. El 2015 van arribar a Espanya 14.600 sol·licitants d’asil, 15.570 el 2016 i aquest any 2017 les previsions són que es duplicarà aquesta xifra. Per a molts, Espanya és només un país de trànsit cap a un altre país europeu, però la normativa europea obliga els sol·licitants d’asil a sol·licitar la protecció al país europeu al que arriben. Les devolucions de sol·licitants d’asil a Espanya des d’altres països europeus són diàries. No obstant això, tot just arriben, aquestes persones queden fora del sistema d’acollida, moltes vegades al carrer, perquè el Govern entén que en sortir d’Espanya van renunciar als drets d’acollida. La desprotecció d’aquestes persones és evident, podent-se veure fàcilment abocades a l’exclusió.

A més, el sistema d’asil espanyol té una capacitat extremadament reduïda que es mostra, entre d’altres, en els següents aspectes:

  • La primera fase del sistema d’acollida (que pot estendre’s fins a sis mesos) només compta amb 5.000 places, de totes totes insuficient en el context de crisis humanitàries i persones refugiades que vivim. Actualment, als qui sol·liciten asil no se’ls dóna plaça en el sistema d’acollida fins que tenen l’entrevista d’asil, que arriba a endarrerir-se diversos mesos i, en molts casos, ni tan sols aleshores se’ls dona plaça. El resultat és que molts sol·licitants de protecció quedin al carrer, tot i que el manual de gestió del sistema d’acollida estipula que: “es considera sol·licitant de protecció internacional a la persona que desitgi sol·licitar protecció internacional a Espanya i estigui pendent de formalitzar seva sol·licitud d’asil” per la qual cosa, des d’aquest moment, han de poder accedir a la protecció i drets com a sol·licitants d’asil.
  • Passivitat i demora en la tramitació d’expedients a sol·licitants d’asil. La tramitació dels expedients de protecció internacional s’endarrereix de manera sistemàtica més enllà del termini dels sis mesos establerts en la Llei. Tot sembla indicar que la línia que es vol seguir és la de mantenir a les persones com a mers sol·licitants d’asil sense resoldre seva situació, elevant la xifra d’expedients a un nombre rècord.
  • La reduïda capacitat de l’Oficina d’Asil i Refugi per fer front a les necessitats dels de sol·licitants de protecció. Amb capacitat per atendre 100 persones al dia, es formen enormes cues per a qualsevol gestió (hi ha gent esperant des de les 6.30 del matí i abans d’obrir les cues ja superen les 200 persones).

Tot això fa d’Espanya un país en el que els refugiats no volen venir, perceben que no hi són benvinguts. No els falta raó. La debilitat i el mal funcionament del nostre sistema d’asil desincentiven l’arribada de refugiats i revelen la manca de voluntat política per acomplir els compromisos internacionals i nacionals en la matèria.

Davant d’una situació excepcional de persones refugiades a les fronteres d’Europa, des de la campanya Hospitalitat.cat sol·licitem al Govern d’Espanya:

  1. Que compleixi amb els compromisos adquirits en el si de la Unió Europea en relació amb les quotes de reubicació des d’Itàlia i Grècia com més aviat millor.
  2. Que promogui activament més vies d’accés legals i segures per a les persones refugiades (reassentament, visats humanitaris, agilitzar i flexibilitzar la reunificació familiar, visats d’estudiants, visats per motius mèdics, patrocinis privats …)
  3. Que ampliï les places d’acollida del sistema espanyol.
  4. Que revisi el sistema d’acollida per millorar els seus resultats en termes d’integració social de les persones refugiades a casa nostra.
  5. Que reforci significativament les polítiques de Cooperació Internacional al Desenvolupament. Els països veïns als conflictes són els que acullen la immensa majoria de les persones refugiades. No obstant això, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament espanyola ha patit retalladles significatives en aquests anys i el pressupost de l’Oficina d’Acció Humanitària està en mínims històrics. L’Ajuda Humanitària assegura una protecció vital bàsica i la cooperació al desenvolupament facilita la integració social dels refugiats, donant suprot als serveis socials dels països receptors.

Les persones que arriben a Espanya fugint de guerres, conflictes armats i violència ja han patit terriblement. Tenen dret a ser rebuts amb dignitat i respecte als seus drets. Les entitats i persones que integrem la Campanya Hospitalitat.cat estem disposades a comprometre’ns en primera persona perquè es duguin a terme les iniciatives proposades més amunt. No obstant això, hem de recordar que la responsabilitat principal de protecció de persones refugiades i migrants recau en els Estats i que Espanya no està donant una resposta adient.