SJM denuncia la discriminació d’origen que pateixen les persones internades als CIE durant l’any 2018

SJM denuncia la discriminació d’origen que pateixen les persones internades als CIE durant l’any 2018

  • Dos terços de les persones internades als CIE provenen de dues nacionalitats: Marroc i Algèria. Una discriminació d’origen des de l’arribada fins a l’internament perquè la seva repatriació és més factible.
  • Augmenta de forma alarmant el nombre de menors al CIE: l’any 2018 se n’han reconegut 89.
  • Els CIE segueixen sent espais de sofriment, en els que s’accentuen les situacions de desprotecció i es vulneren drets bàsics.

El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) ha presentat aquest divendres a Barcelona l’Informe Anual 2018 sobre els Centres d’Internament d’Estrangers. El seu títol és “Discriminació d’origen” i denuncia la discriminació que revelen les xifres d’internament per nacionalitat, ja que durant l’any 2018, dos terços del total de les persones internades als CIE pertanyen a dues nacionalitats: Marroc (36%) i Algèria (32%). Una discriminació que no es limita a l’internament. El Defensor del Poble i les ONG han observat el diferent tracte que reben les persones magribines respecte a les d’altres orígens després de la seva arribada per la Frontera Sud.

L’any 2018 van ser internades un total de 7.855 persones, i entre elles, 89 menors d’edat segons ha reconegut el mateix Ministeri de l’Interior. La xifra és notablement superior a la de 2017 quan van ser 48 els menors reconeguts. A més augmenta el nombre de sol·licituds de protecció internacional fetes des del CIE, fins arribar a les 1.776, de les quals només el 30,6% van ser admeses a tràmit. La xifra total de repatriacions forçoses (expulsions i devolucions) va augmentar en un 22%, fins a 11.384, això vol dir més de 31 persones al dia durant el 2018.

Els equips de les entitats del SJM van visitar durant l’any 2018 un total de 807 persones a cinc centres: Aluche (Madrid), Zona Franca (Barcelona), Zapadores (València), Isla de las Palomas (Tarifa) i La Piñera (Algesires). Segueixen observant situacions de vulnerabilitat i
possibles vulneracions de drets, entre elles la falta de detecció de menors, d’atenció a persones amb malalties físiques o mentals, mancances en l’assistència legal, dificultats d’accés a serveis d’interpretació i a les comunicacions, o tractes degradants i vexatoris.

L’Informe que presenta el Servei Jesuïta a Migrants és fruit del treball d’acompanyament als CIE i de l’anàlisi de les xifres que ofereix el Ministeri de l’Interior. Aquesta tasca de denúncia es dirigeix a una reivindicació fonamental: la fi de l’internament i la privació de la llibertat, el tancament dels CIE i la necessitat d’explorar alternatives més humanes que facilitin processos d’integració social.

Pel que fa als motius de l’internament, la gran majoria responen a expedients de devolució per entrada irregular. Això posa de manifest que “l’internament s’ha utilitzat sobretot com a eina de les polítiques de control de fronteres”.

A més, el Defensor del Poble i les ONG han observat el diferent tracte que reben les persones magribines en comparació amb les d’altres orígens després del seu desembarcament. Les primeres passen fins a 72 hores detingudes en comissaries de policia mentre es realitzen els tràmits d’identificació; les d’altres orígens ho fan en els Centres d’Acollida Temporal d’Estrangers; les primeres no gaudeixen de recursos d’acollida humanitària alternatius al CIE o posteriors a la seva posada en llibertat (llevat d’excepcions, com les dones embarassades); les segones reben un tractament humanitari millorable, però més positiu que no pas l’internament al CIE.

Davant tot això, el SJM assenyala alguns àmbits dins dels CIE en què urgeix millorar la garantia de drets i la gestió com tramitar les sol·licituds de protecció internacional sense prejutjar la seva admissibilitat a tràmit, amb diligència, i evitant l’execució de la devolució de persones que havien manifestat la intenció de sol·licitar asil; implantar serveis d’orientació jurídica a tots els CIE; disposar d’interpretació a les llengües efectivament parlades pels interns; revertir la política de reconeixement de persones menors d’edat i resoldre amb màxima professionalitat
les situacions de crisi que es produeixen puntualment. Són reivindicacions per ajustar els CIE a un marc normatiu que humanitzi l’internament però sense oblidar, com apunta l’informe “que cal seguir treballant pel tancament definitiu dels CIE”.

 

DESCARREGA AQUÍ L’INFORME CIE 2018 SJM