La Xarxa de Joves de ALBOANen Gazte Sarea es prepara Més enllà de les fronteres

L’últim cap de setmana de gener hi hagué la trobada de begirales – monitors i monitoras- de la Xarxa de Joves de ALBOANen Gazte Sarea a Loiola. Aquest grup de 15 joves s’ha reunit per començar a treballar i preparar el partit de la Xarxa de Joves que tindrà lloc el proper mes d’abril i que congregarà, igual que en els anys anteriors, a més de 100 joves de grups procedents del País Basc i Navarra. Aquest any la Xarxa de Joves es coordina amb l’equip de Mugetatik Haratago- Més enllà de les fronteres, la proposta educativa que porta més de dos anys acostant a la realitat de les persones que arriben al nostre entorn, després d’haver-se vist obligades a abandonar les seves llars, per treballar per un món que aculli totes les persones amb HOSPITALITAT.

Li hem demanat a Sheila Colom, una de les monitores de la xarxa, que ens comparteixi en primera persona com ha transcorregut la trobada:

Si hagués de definir la proposta de Mugetatik Haratago amb una paraula, aquesta seria, sens dubte, “Necessària”. Ens trobem en un moment en què els rumors i els mites sobre les persones migrants s’han apoderat de les nostres converses quotidianes, enfortint-se i fent-se ressò en un context polític, econòmic i social vulnerable. I llavors, arriba Mugetatik Haratago, i ho fa amb força, utilitzant una metodologia diferent i valent-se d’una àmplia diversitat de recursos. Amb dades, testimonis, espais de reflexió i activitats vivencials, no només ens ajuda a combatre la desinformació, sinó a generar un exercici d’empatia que promogui un veritable canvi en la visió i acompanyament a les persones migrants.

Per al grup de begirales de la Gazte Sarea, Mugetatik Haratago ha estat una experiència molt significativa. Ens ha permès apropar-nos, d’una forma més vívida, a la realitat de moltes persones que passen per un procés migratori, les emocions i reaccions que experimenten, les desigualtats de gènere que s’accentuen i perpetuen, i tots els drets humans que es van vulnerant durant aquest procés.

En aquest camí, ens han acompanyat begirales de la xarxa que han experimentat en la seva pròpia pell aquest procés, i han volgut compartir les seves vivències. Ens han mostrat que no hi ha una única manera de migrar, i que la manera en què cada persona experimenta aquest procés és diferent. Tanmateix, també ens han fet ser conscients d’una part en comú, i és que, si recuperem el recorregut de les nostres famílies en aquest país amb una història tan important d’emigració, les causes sempre conserven una certa similitud.

Després de totes aquestes experiències i reflexions d’aquests tres dies, quedava finalment una pregunta ineludible: I ara què? Què fem? I la resposta, és clar, ha estat: “Incidir-hi!”. Volem seguir facilitant espais i eines a joves perquè es converteixin en agents de sensibilització als seus entorns, volem lluitar pel respecte dels drets humans, tant a nivell col·lectiu com individual i, sobretot, volem continuar mostrant que la diversitat no resta, sinó que ens enriqueix i ens fa més forts.

Moltes gràcies, de cor, a l’equip de Mugetatik Haratago per tota la vostra ajuda!”