Migrants amb Drets aplaudeix la decisió del TEDH contra Espanya per expulsions sumàries en frontera

La sentència feta pública el passat 3 d’octubre a Estrasburg recolza una de les reclamacions plantejades per Caritas, CONFER, el Sector Social de la Companyia de Jesús i Justícia i Pau.

Les entitats de l’Església catòlica a Espanya que treballen amb migrants i refugiats, i que impulsen la campanya «Migrants Amb Drets» -Caritas, CONFER (Conferència Espanyola de Religiosos), el Sector Social de la Companyia de Jesús (en el qual s’emmarca Hospitalitat) i Justícia i Pau- aplaudeixen la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feta pública ahir a Estrasburg sobre l’expulsió sumària de dues persones duta a terme el 13 d’agost de 2014 a la frontera de Melilla.

La decisió, desfavorable per a Espanya, confirma que aquestes dues persones van ser retornades al Marroc sense que s’observessin les garanties necessàries i en el marc d’un procés subjecte a múltiples irregularitats. Es tracta d’una pràctica que, de manera reiterada, hem vingut denunciat des de les nostres organitzacions i que, com ara recull la sentència, vulnera els drets de les persones migrants.

En la sentència, el Tribunal Europeu assenyala, entre d’altres qüestions, que es va tractar d’una expulsió col·lectiva, contra el que disposa l’article 4 del protocol número 4 del conveni per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals. Igualment, considera que, com a conseqüència de l’expulsió sumària, es va impedir tota via de recurs als demandants, que els hagués permès sotmetre a una autoritat competent la vulneració del seu dret a no ser objecte d’una expulsió col·lectiva. Per això, el Tribunal estima que també existeix violació de l’art. 13 de la Convenció en relació amb l’art. 4 del protocol 4 de la Convenció.

És important assenyalar com la sentència desmunta la pretensió del Govern d’Espanya, que entenia que les víctimes de la devolució no havien entrat a territori espanyol en ser rebutjats mentre travessaven els elements de contenció fronterers, aplicant el que denomina “concepte operatiu de frontera”. En aquest sentit, afirma sense embuts que un Estat (Espanya) no pot modificar unilateralment les fronteres del seu territori amb les d’un altre Estat (Marroc) per respondre a les necessitats d’una situació concreta.

Volem cridar l’atenció sobre el fet que aquest cas ha pogut ser resolt pel TEDH gràcies al testimoni gràfic (un vídeo en el qual es reconeixia als demandants) recollit per periodistes que es trobaven als voltants. Malauradament, es tracta d’una situació excepcional, ja que les operacions de contenció a la frontera es produeixen fora dels focus i sense testimonis. D’aquí la importància de donar a conèixer aquests casos, que donen visibilitat als perills objectius als quals s’exposa a les persones migrants i refugiades objecte d’expulsions sumàries.

Aquesta sentència ha de servir per eradicar per part dels poders públics unes pràctiques irregulars en matèria d’immigració i drets humans que, com confirma el Tribunal Europeu, no poden tenir cabuda en un Estat membre de la Unió Europea. Per tot això, instem al Govern perquè procedeixi a la derogació immediata del que preveu la disposició addicional X de la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya.