Presentem Informe ‘¿Acoger sin Integrar?’ a Comillas

El passat dijous 15 de febrer es va presentar a la “Universidad Pontificia de Comillas” de Madrid l’Informe ‘¿Acoger sin Integrar?’, elaborat per la Cátedra de Migrantes Forzosos de l’ Instituto Universitario de Migraciones de Comillas, el Servicio Jesuita a Migrantes i l’Instituto de Derechos Humanos Pedro Arrupe de la Universidad de Deusto en el marc de la campanya Hospitalidad.es. Aquest treball analitza les característiques del sistema d’acollida espanyol i les condicions, que es donen per a la integració real de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional.

Amb la presència d’unes 90 persones a la Sala d’Actes de la Universitat de Comillas, el rector Julio Martínez sj va obrir l’esdeveniment al costat de la Representant d’ACNUR a Espanya, Francesca Friz-Prguda y a Mercedes Fernández, Directora de l’Instituto de Estudios sobre Migraciones de Comillas. Friz-Prguda va realitzar un al·legat en favor de l’ acollida de persones refugiades, que fugen de situacions de violència generalitzada, arreu del continent europeu. Després d’introduir les dades globals i nacionals sobre asil i refugi, va reclamar la necessitat de posar més mitjans, i de crear una narrativa social de benvinguda que reforci les necessàries polítiques d’acollida en els països més desenvolupats del món.

A continuació, els autors de l’Informe van presentar el seu treball. Després de la presentació de Cecilia Estrada, coordinadora de la Cátedra de Refugiados, un dels autors, Gorka Urrutia, de Deusto, va començar a desgranar els detalls de la investigació, part de la beca Aristos Campus Mundus, la metodologia utilitzada i les persones participants.

Pep Buades, de SJM i també autor del quadern de treball, va desenvolupar les conclusions trobades pel que fa a la integració sociolaboral i comunitària de les persones sol·licitants d’asil a Espanya. Va recalcar que el sistema oficial ha de ser més ampli, i que aquesta inclusió social es dóna fonamentalment per accés a sanitat i educació a través de l’empadronament, i per les escasses xarxes socials amb persones conegudes que puguin arribar a tenir.

El director de la Càtedra Inditex de Migrantes Forzosos, Juan Iglesias, tercer autor de l’informe, va explicar les condicions generals del sistema d’acollida en termes sociològics i econòmics. Els sol·licitants de protecció canvien sovint d’habitatge, normalment en pisos o habitacions compartits. A més, tenen recursos bàsics, gairebé de supervivència i el seu estatus
sociolaboral descendeix, pel fet que hi ha serioses falles en l’homologació d’estudis i títols formatius, de manera que el seu treball està per sota de la seva qualificació. És destacable que hi ha escassos casos d’hostilitat xenòfoba cap a refugiats a Espanya, però que les xarxes socials no tenen la fortalesa i la capacitat de fer que les persones beneficiàries d’asil tinguin accés a una plena integració a tots els nivells.

Algunes de les falles del Sistema d’Acollida i Integració i recomanacions passen per millorar una Llei d’Asil espanyola insuficient i ambigua, així com un SECA (Sistema Europeu Común de Asilo) massa ambivalent. També es detecten buits entre les fases de transició i autonomia: les ajudes i xarxes socials són insuficients, a més les comunitats autònomes i ajuntaments supleixen la responsabilitat estatal en una “quarta fase” local, amb una clara manca de coordinació i de definició de competències. Una última reclamació passa per exigir una major agilitat en la resolució de sol·licituds d’asilel 41% d’elles presentades des de 2015 encara estan pendent de resolució.

En aquest enllaç pots consultar l’informe