SJM presenta el nou informe CIE 2017: Patiment Inútil

  • El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) denuncia el sofriment inútil als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
  • En 2017 es consolida la lògica del CIE-Frontera: internament i repatriacions ràpides sense temps per identificar perfils de vulnerabilitat i protecció.
  • El 86% de les persones internades tenien obert un procediment de devolució, especialment aquelles d’origen algerià i marroquí.
  • El SJM reivindica el paper fonamental de les ONG que, a més del valor humanitari de les seves visites als CIE, té una funció preventiva de violacions de drets humans.

En 2017 8.814 persones van ser internades en un Centre d’Internament d’Estrangers i sotmeses a un patiment inútil, entre elles 396 dones i 48 menors. Durant aquest any es consolida una dinàmica dels CIE-Frontera, com a eines al servei de la lluita contra la immigració irregular. El 86% de les persones internades tenien obert un expedient de devolució. Així, podem dir que els CIE han actuat com a espais de desprotecció i contenció de les migracions, per garantir la ràpida repatriació amb les menors garanties, sense possibilitar l’adequada identificació de persones vulnerables i necessitades de protecció.

Al llarg de l’any passat, 28.572 persones van entrar irregularment a Espanya per via marítima i terrestre, i es van produir 18.794 detencions de persones migrants en situació irregular. Es van iniciar 21.834 expedients d’expulsió i es van incoar 20.672 ordres de devolució, de les que, en total, es van repatriar  9.326 persones, 4.107 (el 44%) directament des dels CIE. Crida l’atenció l’increment de les repatriacions per vies ràpides i menys garantistes de persones nouvingudes, indicant que Espanya acull els que arriben a les seves costes amb la detenció, l’internament i la ràpida repatriació.

Pel que fa a les persones internades en els CIE, cal assenyalar que el CIE és africà: algerians (31%), marroquins (18%), i costaivorians (13,78%), sense oblidar que un altre 21% correspon al conjunt de Guinea, Gàmbia, Camerun, Mali, Guinea Bissau i Burkina Faso. Crida l’atenció l’alta incidència d’internament i repatriació d’algerians i marroquins, especialment en un context d’augment dels refugiats rifenys i tamazight provinents del Magrib.

Mª Carmen de la Fuente, vicepresidenta de SJM, assenyalava: “Creiem que una política migratòria diferent evita el patiment inútil. Obrir alternatives: centres d’acollida, de règim obert, amb major protecció i identificació de casos de vulnerabilitat. Seguim demanant tancament dels CIE “.

L’informe posa l’accent en els lamentables successos d’Archidona que es van saldar amb el suïcidi d’un dels interns i el desmantellament de la presó emprada, en frau de llei, com a macro-CIE. El capítol d’Archidona aprofundeix en la intencionalitat del govern d’aprofundir en les dinàmiques dels CIE de frontera i en la política de control de la migració magribina. Aquest tipus de macro-centres d’internament, dificulten l’accés a drets, les tasques d’identificació i eventual protecció i establiment de condicions dignes d’acollida, marcant un camí a no prendre.

D’altra banda, es reconeix la intensa tasca dels jutges de Control i del Defensor del Poble per garantir l’accés i el paper de les ONG dins del CIE, de promoure una millora en les condicions d’internament, garants de la dignitat i dels drets bàsics de les persones, i tractar de limitar l’ús indiscriminat de l’internament.

En aquest marc, el SJM reivindica el paper fonamental de les organitzacions socials en la prevenció i protecció davant les violacions de drets humans, generant una reflexió crítica sobre l’internament d’estrangers. En 2017 el SJM va visitar 674 persones de 42 nacionalitats, identificant i acompanyant persones vulnerables i desprotegides.

El SJM assenyala que és imprescindible que el CIE deixi d’emprar-se com a eina en la lluita contra la immigració irregular, i denuncia que la seva eficàcia està més orientada a llançar un missatge de seguretat i control a la població espanyola, deixant en el camí a milers de persones sotmeses a un patiment inútil. Les respostes no han de passar pels CIE, sinó per l’articulació d’alternatives a la detenció per a les persones nouvingudes, en centres de primera acollida dignes, per l’obertura de vies legals que permetin a les persones entrar regularment al territori i possibilitar una estada segura que obri portes a la inclusió.