Vigílies Solidàries: No Més CIE

Aquest dissabte 19 de gener hem celebrat vigílies solidàries d’homenatge a les persones tancades en  el CIE en tres ciutats. Barcelona, ​​on l’esdeveniment s’ha convertit en una cita de referència; Madrid, que per segon any ha celebrat l’acte de silenci i pregària; i Sevilla, on per primera vegada s’organitzava. A les tres ciutats les entitats de la Xarxa SJM (Fundació Migra Studium a Barcelona, ​​Pueblos Unidos a Madrid, i Asociación Claver a Sevilla) han estat participant a l’organització dels esdeveniments.

Barcelona

Unes 200 persones s’han reunit aquest dissabte 19 de gener davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Ha estat la cinquena edició d’una vetlla de pregària, que organitza el grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium (Servei Jesuïta a Migrants), i que va comptar amb l’adhesió d’una vintena d’entitats.

La concentració insistia de nou en el caràcter profundament injust dels CIE, i alertava sobre la intenció de l’actual govern d’obrir-ne de nous. Tal com es va llegir a la benvinguda, els CIE provoquen un patiment inútil, i estan construïts expressament per humiliar, criminalitzar i estigmatitzar el conjunt de la població migrada, intentant formar a l’opinió pública la idea que només s’expulsa a delinqüents  perillosos. Davant d’això la vetlla de pregària reivindicava la dignitat de les persones “sense papers”, els sol·licitants d’asil, els apàtrides… una dignitat que tenen pel sol fet de ser persones.

La primera part de la pregària va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de Salah, Mamadou, d’Alí, Kiri i altres històries anònimes. Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les mateixes portes del CIE, ressonaven el dolor, la dignitat i la determinació. “Sempre he actuat en el ‘camí recte’, ho vaig aprendre dels meus pares i de la meva religió. Per això sento molta vergonya d’estar en una presó” diu Salah, que portava gairebé vint anys vivint a Lleida, i que va ser expulsat a un país amb el que ja no tenia cap relació. O la veu de Kiri: “arribem a un món de paraules escrites en paper mullat: welcome, benvingut…, paraules que vesteixen de bondat una situació d’injustícia. La meva vida, des de que vaig arribar, va ser solitària, pendent sempre del risc de ser expulsat”. O el drama d’un noi de Guinea Conakry, que va perdre al seu germà petit en el trajecte.

A la segona part de la pregària es van llegir textos religiosos de la Bíblia i l’Alcorà. L’oració va acabar amb la lectura de l’evangeli (Mt 25, 35) “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir”, encenent les llànties i amb el cant del Parenostre.

La fredor del capvespre, la fredor dels murs, de les tanques i la llunyania del lloc van servir a tots els que es van acostar a la Zona Franca per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i sofriment que genera el nostre món. D’aquesta fredor, però, sorgia un crit unànime: No més CIE, no més patiment inútil.

Madrid

El passat dissabte 19 de gener, el Centro Pueblos Unidos-Fundación San Juan del Castillo i el Servicio Jesuita a Migrantes (SJM) van organitzar per segon any la vigília solidària en homenatge a les persones tancades en los Centros de Internamiento de Estranjeros(CIE) amb el títol de ‘No Más CIE’. Unes 120 persones es van congregar a la plaça del metro d’Aluche, molt propera a la localització del recinte. Van participar entitats socials d’Església que s’agrupen a les xarxes de Migrantes con Derechos i la Mesa por la Hospitalidad de Madrid.

Durant l’acte es va llegir un posicionament de l’entitat per promoure el tancament d’aquests centres i buscar alternatives més respectuoses amb els drets humans. Es va insistir en la injustícia de tancar  persones que no han comès cap delicte en aquests centres que “funcionen com presons en la pràctica”. Un grup de músics africans amb vivències passades en frontera i en CIE, i usuaris de Pueblos Unidos, va amenitzar l’esdeveniment interpretant cançons de reflexió sobre la relació entre Europa i Àfrica i sobre la inhumanitat dels centres.

Nombroses persones properes a Pueblos Unidos van participar a les diferents lectures, entre elles Iván Lendrino, director; José Luis Segovia, vicari de Pastoral Social de Madrid; o Brígida Moreta, responsable de Baobab. Es va recitar poesia i es van llegir també diversos testimonis de persones internes. Per acabar, va tenir lloc un moment de pregària comuna en silenci mentre s’encenien espelmes en homenatge a les persones privades de llibertat. Tot i la matí fred a Madrid, moltes persones es van acostar per compartir un crit comú: no volem més CIE.

Sevilla

Diumenge 19 de gener a ple centre de Sevilla (Plaça Virgen de los Reyes, al darrere de  la Catedral de Sevilla) es va realitzar l’acte reivindicatiu Círculo de Silencio y Vigilia de Oración No más CIE, malgrat un plugim permanent, que va durar gairebé tot el dia.

Aquest acte promogut pel SJM a Sevilla en col·laboració amb La Delegación Diocesana de Migraciones, gràcies a la implicació del sacerdot Joaquín Castelló, va comptar amb la col·laboració amb diverses organitzacions, entre elles Cáritas Diocesana de Sevilla i la seva casa d’acollida Proyecto Nazaret, així com amb membres de l’HOAC Sevilla, diverses parròquies com la de la Santa Cruz, i congregacions religioses com les Hermanitas de la Asunción.

En ella, es va llegir el posicionament “No más CIE” elaborat pel SJM i es va instar a la no obertura de nous CIE a Andalusia, que ja acull en dos CIES a Algesires i Tarifa. Igualment es va demanar  acabar amb aquesta institució que és font de vulneració de drets i patiment inútil. Finalment, es va comptar amb un músic peruà que va interpretar l’Al·leluia de Leonard Cohen a flauta de pa i es va cantar el poema cançó “Desde el otro lado” escrit per José Antonio Delgado Millán.